| vida i obra
poemes en prosa
sol i de dol
les irreals omegues
on he deixat les claus...
onze nadals i un cap d'any
desa aquests llibres als calaix de baix
altres poemes
escrits catalanistes
ESCRITS CATALANISTES
(Dins J:V: FOIX Obres completes/3. Articles i assaigs polítics.
Barcelona, Ed. 62, 1985)
"amb i per la llengua"
(1931)
"Per a molts de nosaltres, partidaris de l'ús integral
i exclusiu del català, adversaris del bilingüísme en
tant que aquest suposa el reconeixement de l'existència d'una llengua
oficial amb la qual cal alternar i no una simple llentua exterior, útil
per a l'expansió comercial, el català no és una llengua
més bella, ni més dolça, ni més aspra, ni més
expressiva, ni més pintoresca, ni més antiga que les altres
llengües de la llatinitat. I si té cap d'aquestes virtuts o
d'aquestes imperfeccions no ho hem fet valer per a legitimar la nostra
intransigència. El nostre deler pel recobrament total de llur llengua
pels catalans és fisiològic. En reclamem l'ús com
un presoner el de les mans o dels peus endogalats, perquè
ella i només ella representa íntegrament la nostra
llibertat. No ignorem que milers de catalans que cobreixen llur indigència
patriòtica amb himnes i banderetes barrades o tricolors refusen
de collaborar a l'obra del recobrament lingüístic. Llur frase,
però, no tardarà a ésser proclamada. [...]
Qui dintre Catalunya protegeix la premsa no catalana o qui dins les
corporacions, ateneus, sindicats, etc., no defensa fins a la més
ardida intransigència l'ús integral del català, manca
a un deure elemental i traeix els destins de Catalunya."
punts de meditació catalanista
(1934)
"El Catalanisme revolucionari, un cop al poder, tindria com a
tasca precisa i immediata la desespanyolització de les terres catalanes.
Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radical de l'unilingüisme
fins a l'enderrocament dels circs taurins i la prohibició sense
reserves de qualsevulla manifestació de flamenquisme espiritual,
moral o físic, literari o espectacular, o de tipisme castís
[...]
La Revolució catalana i catalanista és, per essència,
futurista, això és, antitradicionalista, actual i europea."
"El catalanisme polític és representat per la tendència
general dels catalans a reclamar el reconeixement de llur comunitat com
a nació lliure i per llur afany persistent a donar a aquesta comunitat
una estructura estatal. Amb mots clars: la independència espiritual
en l'ordre de l'esperit; la independència nacional en l'ordre polític.
El problema és simple. [...]
Per al restabliment de la llengua catalana, la llengua centro-peninsular
era una nosa, un microbi nociu, que cal combatre per tots els mitjans,
del qual cal immunitzar la novella adolescència del català.
Per a alguns, això és un sentiment vague, una romàntica
aspiració; per a d'altres, una voluntat. ¿És lícit
de creure que per a l'elevació lingüística del català
hom podia seguir altre procediment que el d'allunyar-lo de tot contacte
del castellà o espanyol? Això no és menyspreu per
aquest idioma: és amor i voluntat pel català. ¿Hi
ha un dany per a la cultura en aquest isolament? Si de cas, no serà
per a la cultura catalana. [...]
A cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més:
a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió
i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es
vol la seva desaparició imminent."
"El catalanisme essencial"
(28-5-1936)
"Tant més que treballàvem tants d'anys durament
i coratjosament per la causa final de Catalunya -que és la incorporació
com a entitat espiritual independent a la cultura universal. Allà
on dèiem "Catalanisme" molts han posat "Autonomia" també;
quan crèiem molts que calia catalanitzar d'arrel, molts d'altres
han cregut que el més urgent era "republicanitzar" a la manera castellana,
o provincianitzar a la francesa o a la moscovita. L'autonomia ha esdevingut
a leshores un tema abstracte, fàcil de defensar, de Barcelona estant,
en mal castellà, en diaris provincians entre la ressenya d'una corrida
de toros i un discurs, tot eloqüent, d'algun ateneista madrileny embriagat
de la seva pròpia eloqüència."
inici
foix
Pàgina de presentació MAG POESIA
|
