Blanquerna. (1283)

"Blaquerna s'imposa la meta més alta de la vida humana, la d'arribar a ésser "contemplatiu"." (171) "Els personatge duen també una càrrega modèlica, que els eleva a tipus representatius: Evast i Aloma són el model tots els pares, Natana de totes les abadesses, Blanquerna, successivament, dels cavallers errants de l'esperit, dels monjos, dels abats, dels bisbes i dels papes. Per això, Llull evita sempre els trets massa precisos i concrets i en tria d'altres que siguin generalitzables. Així és com Ramon aspira a construir una novel.la que contengui per semblança tot el gènere humà; també ajuda, òbviament, la noció de l'organització harmònicament jeràrquica de la societat." (Badia 174)

Primer llibre, "De matrimoni". Quan el fill Blanquerna és gran, Evast, el pare, proposa a la seva dona Aloma de dedicar-se els dos a la vida contemplativa i de cercar esposa a Blanquerna i encarregar-li els negocis, ella s'hi nega però li proposa que continuïn vivint a la casa però fent vida de penitència i d'oració, amb absoluta castedat i encomanant els béns a Blanquerna.  Quan li ho comuniquen ell diu que no, que es vol dedicar a la vida ermitana, renunciant el món; la mare intenta temptar-lo duent a casa la filla de la veïna Natana perquè parli amb ell. Natana li declara amor, però al final és Blanquerna qui la convenç que ella també abandoni el món i ingressi en un ordre religiós. La resta del primer llibre és dedicat a Evast i Aloma que amb els seus bens fan bastir un hospital on atenen els malalts.

El segon llibre, "De religió", és dividit en dues parts. A la primera Natana rep l'hàbit a un monestir i arriba a abadessa. A la segona part, Blanquerna, en el seu peregrinar parla amb els deu manaments, i després amb Fe, Veritat i Enteniment; més endavant l'Emperador, el joglar, el pastor. Després troba una donzella reptada per un cavaller, i Blanquerna, amb paraules convenç el cavaller que desisteixi de la seva mala acció, ella agraïda li diu: Sènyer, en vostre poder só, e vostres paraules m'han deslliurada de les mans del cavaller. Altre guardó no us puc fer, mas d'aitant que us podets plevir [complaure] de ma persona a tot vostre plaer. Però Blanquerna, amb gran fortalesa d'esperit va vèncer la temptació. Al final, entra en un convent i arriba a abat. Aquí exposa la seva idea per a la reforma monàstica. 

Al llibre tercer "De prelació", Blanquerna és elegit bisbe, encara que s'hi resisteix perquè vol dedicar-se a la vida contemplativa. Organitza el seu bisbat a base de l'austeritat, l'almoina i l'assignació dels canonges a determinats serveis: advocació de les benaventurances, estudi de teologia i dret canònic, servei de l'Església. Hi ha una anècdota d'un dels canonges que mostra l'obsessió de Ramon per la tasca missionera i perquè la joglaria canti la mare de Déu i no les dones: Esdevenc-se un dia que ell passava davant una taverna on havia ajustats gran re de tafurs e de gul.liards e de arlots, los quals bevien en la taverna, e cantaven e ballaven e sonaven estruments. Lo canonge entrà en la taverna, e comprà del vi e ballà ab los tafurs, e dix estes cobles de nostra Dona:  A vós, dona verge santa Maria / dó mon voler, qui.s vol enamorar / de vós tan fort, que sens vós no volria / en nulla re desirar ne amar; / car tot voler ha melloria / sobre tot altre que no sia / volent en vós, qui és maire d'amor. / Qui vós no vol, no ha d'on s'enamor. Els parroquians de la taverna, contagiats pels cants i l'alegria del canonge, el seguien i cantaven amb ell. 

Al llibre quart "D'apostolical estament", el fan papa. "Ramon lo foll" es presenta davant el papa Blanquerna, com Llull es va presentar tantes vegades davant diversos papes. El papa Blanquerna du a la pràctica les empreses de tasca missionera que Ramon Llull va exposar tantes vegades als papes. 

Al llibre cinquè, "De vida ermitana" Blanquerna arriba al propòsit amb què havia partit de casa: ésser ermità, després de renunciar al papat. En la soledat l'ermità Blanquerna llegia la Bíblia i el Llibre de contemplació, o sia, la primera obra de Ramon Llull; i va escriure dues obretes que s'inclouen íntegres al Blanquerna:  L'Art de contemplació i el Llibre d'amic e Amat. Al final hi acudeix un joglar penedit i Blanquerna li imposa la penitència d'anar pel món divulgant el "romanç d'Evast e Blanquerna". De fet, el Blanquerna és un llibre de prosa fàcil, sense paraules i elucubracions filosòfiques massa elevades (contràriament al Llibre de meravelles). 

"el Blaquerna és una novel.la fonamentalment moral: la novel.la de la reforma moral de l'individu i de la societat." (Badia,115)

"consideram com exempla totes les formulacions narratives o plàstiques que es corresponen, generalment per analogia, amb uns determinats continguts científics i morals" (Badia, 119)

Al Llibre de meravelles (II, cap. 14) llegim: -Bells amics -dix l'ermità-, scientment vos faç aitals semblances per ço que vostro enteniment exalcets a entendre; car on pus escura és la semblança, pus altament entén l'enteniment qui aquella semblança entén." 

Al capítol 49 del Blanquerna introdueix el tema del mal:
"En drecera d'aquella encontrada on anava Blaquerna, estava un pastor qui guardava gran re de bestiar. Aquell pastor havia un fill de edat de set anys. Per la gran amor que lo pastor havia a son fill, lo menà un jorn amb si. Esdevenc-se que lo pastor s'aformí, segons que havia acostumat, e l'infant se lunyà d'aquell lloc  on son pare dormia. Un llop venia al bestiar, e atrobà l'infant, e pres aquell. Als crits que l'infant gità com lo llop lo pres, se despertà lo pastor, e viu que lo llop se'n portava son fill. Lo pastor ab sos cans encalçà lo llop; mas ans que l'hagués atent, hac lo llop devorat e mort son fill, e li hac menjada la corada de son ventre." 
Després Blanquerna mata el llop i consola el pastor.

"Llull aplica a la Verge llances que els trobadors dedicaven mutatis mutandis a les dames mundanes: A vós dona verge santa Maria / dó mon voler, qui es vol enamorar / de vós tan fort, que sens vós no volria / en nulla re desirar ni amar; / car tot voler ha melloria / sobre tot altre que no sia / volent en vós, qui és mayre d'amor. / Qui vós no vol, no ha d'on s'enamor." (capítol 76 del Blaquerna) (Badia, 119-120)

"Llibre de Santa Maria, que consisteix en el desenvolupament de trenta capítols corresponents a altres tants atributs de Maria, un dels quals és el de l'alba [...] l'"alba" és també [...] un subgènere trobadoresc". (Badia, 120)

"Cap obra literària de Llull és formalment igual, ni tan sols semblant, a qualsevol altra obra literària de Llull. [...] una de les característiques més atraients de l'obra de Cerverí de Girona, poeta àulic de Jaume I, model de poetes catalans i, com hem vist, col.lega del Llull trobador, és la proclivitat a la variació constant de recursos [però] les originalitats de Cerverí no s'allunyen del camp de la retòrica trobadoresca [...] Per a Llull, en canvi, no hi ha camps tancats ni fronteres: ell es dicta a si mateix les seves pròpies lleis literàries guiat per una elecció moral i apologètica prèvia." (Badia, 122)

 "Observem que la bellesa del discurs és objectivable a través de la jerarquització dels continguts; el llenguatge que parla als sentits i a la imaginació, i que per a nosaltres és el de literatura o de la poesia, funciona sobre la base de suggeriments analògics. No hi ha en Llull criteris formals de bellesa literària, ja que és bell el que és apte per a la transmissió de la veritat. Vet aquí una síntesi possible de la "poètica" de Llull.      La retòrica en Llull és el conjunt de les tècniques per a aconseguir aquesta transmissió de la veritat." (Badia, 140)
 
 

LLIBRE D'AMIC E AMAT

"El Llibre d'amic e Amat és l'obra més popular de Llull"

"He sentit sempre criticar, a casa nostra, en nom del seny i en nom dels benpensants, gairebé unànimement, els escriptors de passió desbordant, que es vessen en la seva obra. Aquest retret se li feia a Joan Puig i Ferrater abans de la guerra [...] Joan Salvat-Papasseit també ha estat tingut en quarentena molt de temps a causa del seu franc erotisme, que ofenia la pudibunderia dominant. Ara em plau, tot llegint Llull, de constatar que el seu desbordament  és constant, la seva passió gairebé sempre "excessiva", i que ja en el seu temps, a causa d'això, era anomenat "lo foll"."  (Palau i Fabre, Josep."Llull de més a prop". Quaderns de l'Alquimista. Barcelona, Proa, 1997, p. 25)

"En el Llibre de contemplació assistim encara a un procés de despresa de la realitat, mentre en el Llibre d'Amic e Amat ens hem traslladat del tot a la sobrerealitat que Ramon Llull volia aconseguir. [...] LLull ha esdevingut tot amor, la fam d'absolut que el movia ha trobat on abeurar-se, on reflectir-se: és en l'amor diví." (Palau, Quaderns,  p. 29)

"Llull parla del seu "foll seny" (32) Una follia que sigui basada en el seny, que sigui follia del seny, serà, en certa manera una follia doble, o una follia al quadrat, o una follia extrema, o potser una follia lúcida. No la de l'extraviat mental o la del deficient mental, ans una follia que involucra l'ésser d'una manera més completa, més total, més d'acord amb ell mateix. [...] poder parlar de foll seny vol dir haver actuat i haver assumit, en la vida, posicions a les quals s'arriba no pas per un arborament inicial o per un motor passional; vol dir haver actuat i haver assumit situacions extremes, arborades o escabellades, partint d'una base serena i després d'haver-ho mesurat bé tot i haver acceptat les conseqüències d'una decisió excepcional." (Palau, Quaderns, p. 33)

Ramon Llull: "Hi ha una saviesa del seny i una saviesa -més alta- de la follia. Per a l'alta vida de l'ànima, el seny solament serveix per a decidir quan cal llançar-se a la follia." "És el seny que ha d'organitzar els béns que la follia ha conquerit i crear-los defenses. Però, ¿descansa mai, ha de descansar mai la follia?"

"Blanquerna començà son llibre, lo qual departí en aitants verses con ha dies en l'any. E cascú vers basta a tot un dia a contemplar Déu, segons la Art del Llibre de contemplació. Comencen les metàfores morals"

"en veure's forçat Llull a condensar en poques línies matèria per a meditar tot un dia, s'imposa obligadament un llenguatge metafòric, ja que el llenguatge directe no admet una tan densa concentració. I, com és lògic, un esforç d'aquest tipus, sense perdre ni la més lleu partícula d'eficàcia mística, es transforma en un elevat món de poesia." "El gran enginy de Ramon Llull es palesa en nombroses antítesis i paradoxes. Fixem-nos en conceptes com: l'amic és sol quan es troba en companyia de la gent (versicle 47); com més el guareix l'Amat més augmenten les seves fatigues, i com més el fa llanguir, més el guareix (51 [...]); la seva riquesa és la seva pobresa (57); benanança és malanança (65); els camins d'amor són llargs i breus (70); revela els seus secrets amb secret i amb revelació els té secrets (75); [...] etc." (Riquer, p. 318 i 319). 

47. Estava l'amic tot sol, sots la ombra de un bell arbre. Passaren hòmens per aquell lloc, e demanaren-li per què estava sol. E l'amic respòs que sol fo quan los hac vists e oïts, e que d'abans era en companyia de son amat. 

51. Dix l'amic a son amat: -En tu és mon sanament e mon llanguiment; e on pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment, e on més me llangueixs, major sanitat me dónes-. Respòs l'amat: -La tua amor és segell e empremta on mostres los meus honraments a les gents.-

57. Demanaren a l'amic: -¿Quals són tes riqueses?-. Respòs: -Les pobretats que sostenc per mon amat-. -¿E qual és ton repòs?-. -¿E qui és ton metge?-. -La confiança que he de mon amat-. -¿E qui és ton maestre?-. REspòs, e dix que les significances que les creatures donen de son amat.

64. Demanaren a l'amic qual cosa era benanança. Respòs que malanança sostenguda per amor.

70. Les vies d'amor són llongues e breus per ço cor amor és clara, pura, nédea, e vera, subtil, simple, forts, diligent, llugorosa, abundosa de novells pensaments e de antics remembraments. 

75. Demanaren al foll on començà enans sa amor: o en los secrets de son amat, o en revelar-los a les gents. Respòs, e dix que amor no hi fa null departiment, con és en son compliment; car ab secret té l'amic secret los secrets de son amat, e ab secret los revela, e ab revelació los té secrets.

ANTÍTESI: Demanaren a l'amic: -Quals són tes riqueses?
Respòs: Les pobretats que sostenc per mon amat.

Són freqüents els versicles dialogats, amb la qual cosa l'autor aconsegueix sovint concentrar més la matèria.

Comparació:
I el trobat era clar,
quiet, intangible
i profund. I ressonava
com una cisterna
 Ramon Llull

22. Vénc l'amic beure a la font on hom qui no ama s'enamora com beu en la font, e doblaren sos llanguiments. E vénc l'Amat beure a la font per ço que sobreoblement doblàs a son amic ses amors, en les quals li doblàs llangors.

26. Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba, e los aucells feniren lur cant, e l'amic morí per l'Amat en l'alba.

27. Cantava l'aucell en lo verger de l'Amat. Vénc l'amic, qui dix a l'aucell: -Si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per amor, cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon Amat. 

"Tornam a torba en aquests versicles els temes de la tradició amatòria medieval trobadoresca i també narrativa: la font i la seva aigua, que alleuja les penes d'amor o encén la passió, segons els casos; els ocells i el seu cant, que sedueix i fascina; el verger on tenen lloc encontres amorosos predestinats." (Badia, 141)

"Cerverí de Girona, en els temps de la joventut de Llull, ja havia duit a terme pel seu compte la traducció de l'alba trobadoresca als plantejaments religiosos. Cerverí afirma que ell, que estima la Verge, en despuntar el dia no s'ha d'amagar de ningú perquè la seva Dama és superior a les mortals." (Badia, 142)

"Robert Pring-Mill [...] va saber descobrir en la seva exègesi del versicle 314, com, en un sol ítem del Llibre d'amic e Amat, de fet, hi havia implícita tota la cosmologia lul.liana i tota la seva teoria mística" (145-146)
314. Per les carreres de vegetació, e de sentiment, e d'imaginació, e d'enteniment, volentat, anava l'amic cercar son Amat; e en aquelles carreres havia l'amic perills e llanguiments per son amat, per ço que exalçàs son enteniment e sa volentat  a son Amat, qui vol que los seus amadors l'entenen e l'amen altament.
 

LLIBRE D'AMIC E AMAT

9. -Digues, amic -dix l'amat-, ¿hauràs paciència si et doble tes llangors?-. -Hoc, ab què em dobles mes amors.-

18. Questió fo entre los ulls e la memòria de l'amic, car los ulls deïen que mellor és veer l'amat que membrar-lo, e la memòria dix que per lo remembrament puja l'aigua als ulls e el cor s'enflama d'amor.

25. Digueren a l'amic: -On vas?-. -Venc de mon amat-. -On vens?-. -Vaig a mon amat-. -Quant estaràs ab ton amat?-. -Aitan de temps con seran en ell los meus pensaments.-

29. Encontraren-se l'amic e l'amat, e dix l'amic: -No cal que em parles; mas fe'm senyal ab tos ulls, qui són paraules a mon cor, con te dó ço que em demanes.-

45. Dos són los focs qui escalfen la amor de l'amic: la un és bastit de desigs, plaers e cogitacions; l'altre és compost de temor, llanguiment, e de llàgrames e de plors.

50. Eguals coses són propinqüitat e llunyedat, entre l'amic e l'amat. Car enaixí con mesclament d'aigua e de vi, se mesclen les amors de l'amic e l'amat; e enaixí con calor e llugor, s'encadenen llurs amors; e enaixí con essència e ésser, se convénen e s'acosten.

54. Anava l'amic per una ciutat con a foll, cantant a son amat; e demanaren-li les gents si havia perdut son seny. Respòs que son amat havia pres son voler, e que ell li havia donat son enteniment; per açò era-li romàs tan solament lo remembrament, ab què remembrava son amat.

71. Demanaren a l'amic quals són los fruits d'amors. Respòs: -Plaers, cogitaments, desigs, sospirs, ànsies, treballs, perills, turments, llanguiments. Sens aitals fruits no es lleixa amor tocar a sos servidors.-

97. Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: -D'amor-. -De què est?-. -D'amor-. -¿Qui t'ha nodrit?-. -Amor-. -De què vius?-. -D'amor-. -Con has nom?. -Amor-. -D'on vens?-. -D'amor-. -On vas?-. -A amor-. -On estàs?-. -En amor-. -Has altra cosa mas amor?-. Respòs: -Hoc, colpes e torts contra mon amat.- -Ha en ton amat perdó?-. Dix l'amic que en son amat era misericòrdia e justícia, e per açò era son hostal entre amor e esperança.

109. -Turmenatava'm amor tro que li hac dit que tu eres present als meus turments; adoncs amor afluixà mos llanguiments, e tu, per guardó, multipliquist amor, qui em doblà mos turments.- 

112. Anava l'amic en una terra estranya on cuidava atrobar son amat, e en la via assaltejaren-lo dos lleons. Paor hac de mort l'amic per ço cor desirava viure per servir son amat; e tramès son remembrament a son amat, per ço que amor fos a sos trespassaments; per la qual amor mills pogués sostenir la mort. Dementre que l'amic remebrava l'amat, los lleons vengren humilment a l'amic, al qual lleparen les llàgremes de sos ulls qui ploraven, e les mans e els peus li besaren. E l'amic anà en pau encercar son amat.

 117. Encontraren-se l'amic e l'amat, e foren testimonis de llur encontrament saluts, abraçaments, e besars, e llàgremes, e plors. E demanà l'amat a l'amic, de son estament; e l'amic fo enbarbesclat en presència de son amat.

118. Contrastaren-se l'amic e l'amat, e pacificaren-los llurs amors; e fo questió qual amor hi més major amistat.

124. Demanaren a l'amic quals tenebres són majors. Respòs que la absència de son amat. Demanaren-li qual és la major resplandor, e dix que la presència de son amat.

132. Jaia l'amic en llit d'amor. Los llençols eren de plaers, e lo cobertor era de llanguiments, e el coixí era de plors. E era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobertor.

163. Amor e desamor s'encontraren en un verger on parlaven secretament l'amic e l'amat; e amor demanà a desamor per qual entenció era venguda en aquell lloc, e respòs desamor que per desenamorar l'amic e per deshonrar l'amat. Molt desplac a l'amat e a l'amic ço que deïa desamor, e muntiplicaren amor per ço que vencés e destruís desamor.

173. Deïa l'amic: -Si vosaltres, amadors, volets foc, venits a mon cor e encenets vostres llànties; e si volets aigua, venits als meus ulls, qui decorren de llàgremes; e si volets pensaments d'amor, venits-los pendre a mes cogitacions.-

177. -Digues, foll, has diners?-. Respòs: -He amat-. -¿Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?-. Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.-

190. -Digues, foll, ¿de què es fa la major comparació e semblança?-. Respòs: -D'amic e amat-. Demanaren-li per qual raó. Respòs que per amor, qui estava entre amdós.

196. Moria l'amic per plaer, e vivia per llanguiments; e els plaers e els turments s'ajustaven e s'unien en ésser una cosa mateixa en la volentat de l'amic. E per açò l'amic, en un temps mateix, moria e vivia.

201. -Digues, amador, has riquea?-. Respòs que: -Hoc: amor-. -Has pobrea?-. -Hoc: amor-. -Per què?-. -Per ço cor no és amor major, e cor no enamora molts amadors a honrar los honraments de mon amat.-

235. Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.

292. -Digues, foll, ¿has vist home qui sia orat?-. Respòs que ell havia vist un bisbe qui havia a sa taula molts anaps, e moltes escudelles e talladors d'argent, e havia en sa cambra moltes vestedures e gran llit, e en ses caixes molts diners; e a la porta de son palau havia pocs pobres.

295. -Foll, digues, què és amor-. Respòs que amor és aquella cosa qui los francs met en servitut, e a los serfs dóna llibertat. E és questió a qual és pus prop amor: o a llibertat, o a servitut.

364. Embriagava's l'amic de vi, qui membrava, entenia e amava l'amat. Aquell vi amarava l'amat ab sos plors e ab les llàgremes de son amic.
 
 
 

RAMON LLULL
Llibre d'amic e amat (Espiral d'embulls. NO TOT ÉS DESAR SOMNIS. Blau/Discmedi, Palma, 2000)
 

 inici  
 

pàgina presentació mag poesia