(Ciutat de Mallorca, 1983)

La poesia és una obra mestra de la llibertat. I a mi em diu que miri
i escolti i senti i tasti, i sobretot que encara no calli.

SOLELL
Palma, Ed. Documenta (La Cantàrida), 2009

vi. LA LLUM DE L'EDUCACIó

Escola, taula, carrer i paraules
defineixen el que se'n diu, rarament
llibertat, lli-ber-tat
per a després escollir una pràctica
es-co-llir
sinònim de veritat i error.



xv. LA REPETICIÓ DE LA HISTÒRIA

"Qui hagi vist el present ho haurà vist tot:
tot allò que ocorreguera en el passat més llunyà
i també el que succeirà en el futur"
diu Danilo Kis en Una tomba per a Boris Davidovic
citant els Pensaments, llibre VI, 37, de Marc Aureli
quan fa referència a l'antiga doctrina animista dels Nyom :
"Viu cada dia com si al vespre t'esperés la mort
i adona't en aquest espai de temps
que la teva època no és ni millor ni pitjor",
que "tot ha estat, sempre i simplement
la millor merda possible"
i això ho dic jo.



xix. EL DIA D'OCCIDENT

nota explicativa : dibuixes una pedra
que es transforma en ciment.
L'arbre enrajolat
i la fusta, ja ho deien
per cremar.
No hi ha benvingudes
no hi ha datileres
i proves de fer creuar dos rius
sense que en surti un de sol
(nerviós) i dius que ho intentes?
Els raigs de sol són pedres i tu
lapidació
i perdona'm les ofenses
però de polleguera només m'hi treuen
ma mare, s'al.lota
i jo totsol. 

I.
Diuen que quan surt el sol tu encara dorms :
les mans netes
esperant-te l'aigua calenta
la cara nova
de nou l'ofici de la mort.

II.
Del Sud, el Nord
del ferro, l'acer
del petroli, el món
de l'energia, el món
de no voler viure sense empassar-s'ho tot.


III.
Una cançó per favor
necessit una cançó!

IV.
Quins són els productes de l'avorriment?

V.
El Gegant del Pi ara balla ara balla
el Gegant del Pi ara balla i te fot un tir.

VI.
S'aixeca la fera
la pobra fera perduda
que decideix
al límit de la llibertat
passar tres hores i mitja al dia
revoltada
mirant la televisió.

VII.
Un altre dia serà
(quan s'acabi el món).

VIII.
Marcador
bombó
condó
taxació
quantificació
perdó
mormó
inscripció
transcripció
traducció
troleició
Necronomicó
perdó
ginebró
cabró
artificiós
autobús
floral
hòstia
paraules
i paper.

***

                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
llum                                 vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
un home enganxat           vaig a treballar
a una teranyina                vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
octubre                            vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar
                                        vaig a treballar

 



***

pins vora alzines
alzines vora roures
roures vora verns
                                 verns vora autopistes
pins vora garrics
garrics vora mates
mates vora tamarius
                                 tamarius vora hotels
pins vora arboceres
arboceres vora garballons
garballons vora rotabocs
                                rotabocs vora fàbriques

així succeeixen els pins





TRINXET
                a Damià Huguet
         
            S'apropen els astres per l'esquena a les persones
       que encorbades miren la terra cercant els astres
      i troben a voltes paraules callades
      per a més alta ofrena de la
culpa ja rentada
         amb la feina
         i els calls
       de respirar
       una anyada
       rera una altra
      un colze i després
    l'altre un anar obrint
   la terra d'a on broten les
   paraules d'una gramàtica
   sembrada amb l'esperit de
 recollir els astres que s'apropen
  ja es sap, a les persones amb
veu de ganivet i esquena de poble.

***

he vist la llum
sobre el llom d'ase
de la paret seca :

                             hem d'anomenar-ho tot
                             dir el que passa
                             tallar el vent




QUASI UN EPÍLEG

Així arriben els astres:

    emmirallats i certs:

        barca de sons:

            velam sicilià:

mar salinera per molts d'anys.

Dibuix: Joan Casaramona Gual

Pedra foguera
(Documenta 2008)

Avui, només avui
he sotjat el teu dur perfil
de tan alta entrecuixa
que a l’alçada dels punys
se m’enganxa al sexe que duc a la boca
i me l’arrabassa demanant guerra
Pau i Guerra
Pau i Gràcia eterna
per adonar-me’n que els teus músculs
tanquen i obrin el món del desig
i t’estim
somni meu
perquè em regales el futur.
(Inèdit)

Fill de…
Nits de llums artificials:
tenc la veu ben segura per saber el que estim
i el que desitj
no m’ofendreu si us despullau d’estrelles
que a mi m’agraden totes les nueses
i els meus ulls cremen
tant a Ciutat
com a Utopia
(Inèdit)

Baix ventre blanc
que em precipites al teu centre inevitable
A cel obert entre tes cames de genolls comestibles
que em precipiten al teu centre inevitable
Pell tersa insuportable
músculs que m’assassinen el tacte
suavitat letal
que em precipites al teu centre inevitable
Només t’he pogut mirar
De prop, a quatre cames
com un lleó i he despertat
destruït pel que he vist
de camí al meu orgasme:
o era el blanc d’una flor
o un tub de plàstic ranci
el que et sortia del cony
el teu centre inevitable.
(Inèdit)

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA