Flor viva de l'aire,
libèl·lula atzur
volares rondaire 
per sobre del mur.

Tota esgarrifança
tota il·lusió,
son blau d'alegrança
llençant a baldor,

la meravellera
s'emmeravellà;
mes tu, l'encisera,
fugies enllà.
 

LA PETXINA

L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure,
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.

Un cap-al-tard vingué desfent miratges;
jo els doní comiat -tot passa i mor-,
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.
 

QUATRE COSES

M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
 

AL ROSERAR

Pues i flors té el roserar:
cal que respir o que em defensi?
-¿Qui per les roses, en silenci
no es deixaria esgarrinxar?
 

Informació de MARIA ANTÒNIA SALVÀ

una altra pàgina

Portada POEMES SOLTS

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia