Bertolt Brecht


 


Augsburg, 10-12-1898 – Berlín, 14-8-1956

Estudia filosofia i medicina i a la primera guerra fa de sanitari. Col.labora amb Karl Valentin. A partir de 1918 escriu teatre i inicia una tasca de renovació profunda del teatre alemany. Ja el 1926, amb Un home és un home comencen a aparèixer tasques de distanciament irònic i formes èpico-narratives. El 1927 publica el primer llibre de poemes. Obté un gran triomf amb L’òpera de tres rals (1928). Exiliat el 1933, recorre diversos països, fins als EUA, i no deixa d’escriure teatre i poesia; el 1947 és cridat pel comitè d’activitats antiamericanes i abandona els Estats Units. Retorna al Berlín comunista i hi funda el Berliner Ensemble amb el qual desenrotlla una intensa activitat escènica fins a la mort.


Quina mena de temps, en el qual
parlar d'arbres és gairebé un crim
perquè implica silenci sobre tants delictes!

                                                                                                      
CARTILLA MILITAR ALEMANYA (SELECCIÓ)

A LA PARET, ESCRIT AMB GUIX, DIU:
Ells volen la guerra.
El qui ho ha escrit,
ja ha caigut.

ELS SUPERIORS DIUEN:
Anem cap a la glòria.
Els inferiors diuen:
Anem cap a la tomba.

LA GUERRA QUE VINDRÀ
no és la primera. Abans
hi ha hagut altres guerres.
Quan la darrera va acabar,
hi havia vencedors i vençuts.
Entre els vençuts, el poble
passava fam. Entre els vencedors,
el poble passava fam també.

ELS SUPERIORS DIUEN: A L'EXÈRCIT
regna la camaraderia i l'amistat.
Si és veritat ho sabreu 
a la cuina.
En els cors hi ha 
d'haver el mateix coratge. Però
en els plats hi ha
dos menjars diferents.

QUAN ARRIBA EL MOMENT DE DESFILAR,
molts no saben
que l'enemic és el qui camina
al davant.
Que la veu que els mana
és la veu de l'enemic,
i que els qui parlen de l'enemic
són, ells mateixos, l'enemic.
 
    (Trad. Feliu Formosa)


1940

El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï matemàtiques?
Per què, diria. Que dos trossos de pa són més que un,
prou que ho notaràs.

El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï francès?
Per què diria. Aquesta nació s'ensorra.
Frega't el ventre amb la mà i queixa't,
que tothom t'entendrà.

El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï història?
Per què, diria. Aprèn d'amagar el cap sota terra
i així potser sobreviuràs.

Sí, estudia matemàtiques, dic,
estudia francès, estudia història!
 
    (Trad. Feliu Formosa)


CONTRA LA SEDUCCIÓ

1

No us deixeu seduir,
no heu de ressuscitar.
El dia va a la fi,
ja bufa el vent nocturn
i l'alba no vindrà.

2

No us deixeu enganyar,
la vida dura poc;
a glops l'heu d'engolir
i quan la deixareu,
no n'haureu quedat tips.

3

No vulgueu esperar,
perquè el temps és escàs!
Els redimits, que es fotin!
La vida és el més gran.
No sempre la tindreu.

4

No us deixeu reduir
a ser esclaus i explotats.
De què heu de tenir por?
Morireu com les bèsties
i res més no hi haurà.

    (Trad. Feliu Formosa)


CANÇÓ DE LA RODA HIDRÀULICA

2

Ai, hem tingut molts amos,
eren tigres o hienes,
eren porcs i eren àguiles
i a tots els engreixàvem.
Fossin bons o dolents, nosaltres, què n'hem tret?
Si una bota és igual a una altra bota
i ens trepitjava sempre? Intentem de comprendre:
no ens calen altres amos, sinó acabar amb els amos!
     Perquè la roda mai no deixa de voltar
     i allò que ara és a dalt, no sempre serà a dalt.
     Prò per a l'aigua de sota, això vol dir només
     que dia rera dia la roda cal fer anar.

3

S'escometen amb fúria
i es maten per la presa.
Diuen que són uns lladres
els altres, i ells són bons.
Veiem com entre ells no cessen els insults
ni les baralles. Però així que nosaltres
no els volem engreixar,
heus aquí que, de sobte, es posen tots d'acord.
    Perquè la roda…

    (Trad. Feliu Formosa)
 

SI ELS TAURONS FOSSIN PERSONES

     La filla petita de la seva patrona va preguntar al senyor Keuner: "Si els taurons fossin persones, serien aleshores més amables amb els peixos petits?" "Evidentment ?va dir el senyor K.-. Si els taurons fossin persones, farien construir dins el mar unes caixes molt grosses per als peixos petits, i hi posarien tota mena d'aliments, tant vegetals com animals. Procurarien que l'aigua de les caixes sempre fos neta, i prendrien tota mena de mesures sanitàries. Per exemple, quan un peixet es fes mal en una aleta, li posarien de seguida una bena, perquè el peixet no se'ls morís abans d'hora, als taurons. Per tal que els peixets no s'ensopissin, hi hauria grans festes marines, perquè els peixets alegres són més gustosos que els tristos. Naturalment, també hi hauria escoles, dins les enormes caixes. En aquestes escoles els peixets aprendrien com cal nedar per ficar-se dins la gola dels taurons. Aprendrien, per exemple, geografia, perquè així poguessin trobar els grans taurons que jeuen mandrosos en algun indret. Com és lògic, res no hi hauria de més important que la formació moral dels peixets. Els peixets haurien d'evitar qualsevol inclinació baixa, egoista, materialista o marxista, i si algun d'ells demostrava tenir aquestes tendències, hauria de ser denunciat immediatament als taurons. Si els taurons fossin persones, es farien ? com és lògic- la guerra els uns als altres per tal de conquerir caixes i peixets estrangers. Aquestes guerres les farien fer als seus peixets. Ensenyarien als peixets que entre ells i els peixets dels altres taurons hi ha una diferència enorme. Els peixets, proclamarien, són muts, com tothom sap. Però callen en llengües diferents, i per aquesta raó no es poden entendre. A cada peixet que, durant la guerra, matés dos peixets enemics, dels que callen en una llengua estranya, li posarien una petita condecoració d'algues marines i li donarien el títol d'heroi. Si els taurons fossin persones, també tindrien un art, naturalment. Hi hauria boniques imatges on les dents dels taurons serien representades en colors esplèndids; les seves goles apareixerien com a jardins paradisíacs en els quals hom pot saltar i ballar. Els teatres del fons del mar mostrarien com uns peixets, plens d'un coratge heroic, neden amb entusiasme cap a les goles dels taurons, i la música seria tan bonica, que els peixets, al compàs de les seves notes, amb l'orquestra al davant i bressats pels pensaments més deliciosos, es llançarien dins la gola dels taurons. És evident que també hi hauria una religió, si els taurons fossin persones. Ensenyaria que els peixets només comencen a viure de debò dins la panxa dels taurons. A més, si els taurons fossin persones, els peixets deixarien de ser tots iguals, com ara. Alguns obtindrien càrrecs oficials i serien situats per damunt dels altres. Els qui fossin una mica més grossos serien fins i tot autoritzats a devorar els més petits. I això no seria altra cosa que un avantatge per als taurons, perquè així podrien menjar sovint unes peces més grosses. I els peixos més grossos, els qui tindrien un càrrec, serien els defensors de l'ordre entre els peixets: esdevindrien mestres, oficials, enginyers en la construcció de caixes, etc. En un mot, començaria a haver-hi una cultura dins el mar, si els taurons fossin persones."

    (Trad. Feliu Formosa)


Elegies de Buckow,
 

El canvi de roda:

Sec al talús de la carretera. 
El xofer canvia la roda.
No estic bé al lloc d´on vinc. 
No estic bé al lloc on vaig.
Per què miro el canvi de roda 
Amb impaciència?
 

La solució:

Després de la revolta del 17 de juny 
El secretari de la Unió d´Escriptors va fer
Repartir fulls de propaganda a la Stalinallee
Hom hi podia llegir que el poble 
Havia perdut la confiança del govern 
I que només treballant doble 
Podria reconquerir-la. No seria 
Molt més senzill que el govern
Dissolgués el poble i
N´elegís un de nou?
 

Grans temps, malaguanyats:

He sabut que havien construït ciutats
No les he anades a veure.
És un fet per a l´estadística, pensava
No pas per a la història.

Què són, ara, unes ciutats, construïdes
Sense la saviesa del poble?
 

Fa vuit anys:

Temps era temps
Aquí tot era distint.
Ho sap la dona del carnisser.
El carter camina massa tibat.
I què era l´electricista?

    (Trad. Feliu Formosa)
 

Dels Poemes Esparsos,
 

Mestre, aprèn:

No diguis massa sovint que tens raó, mestre!
Deixa que ho reconeguin els deixebles!
No violentis massa la veritat:
No ho tolera.
Escolta quan parles!
 

Pregunta:

Com serà construït el gran ordre 
sense la saviesa de les masses?
Els no aconsellats 
No poden trobar el camí
Per als molts.

Oh grans mestres, 
escolteu en parlar!
 

El gos:

El meu jardiner em diu: el gos
És forçut i intel.ligent i comprat
Per vigilar els jardins. Vos, però
L´heu educat com a amic de l´home. A canvi de què
Li darem la pitança?
 

Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d´entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable.
 

Un dia, quan serà l´hora...:

Un dia quan serà l´hora
Pensarem les idees de tots els pensadors de tots 
 els temps
Mirarem tots els quadres de tots els mestres
Ens faran riure tots els bromistes
Festejarem totes les dones
Instruirem tots els homes.
 

Mudança de les coses (II):

Era trist, quan era jove.
Sóc trist, ara que sóc vell. 
Quan, doncs, podré estar content?
Millor que fos aviat.
 
    (Trad. Feliu Formosa)


Des de Poemes i Cançons
 

No necessito cap làpida:

No necessito cap làpida, però
Si vosaltres necessiteu posar-me´n una
Voldria que hi digués:
Va fer propostes. Nosaltres
Les vam acceptar.
Una inscripció així ens faria
Honor a tots plegats.
 

Al jaç que t´has fet:
1
Senyors meus, la meva mare em deia
Uns mots que no em feien goig:
Acabaràs al dispòsit
O en un lloc potser encara pitjor.
Sí, tot això costa poc de dir.
P´rò jo afirmo que res no passarà!
A mi no em podeu fer aquest joc!
Perquè el meu final encara està per veure!
No visc com un gos!
Al jaç que t´has fet has de jeure
Ningú no defensa ningú
I si em cal trepitjar, jo et trepitjo
I si algú és trepitjat, has de ser tu.

2
Senyors meus, el meu amic em deia
Un dia sense embuts:
"Com és bonic d´estimar-se"
I "no pensis en el futur".
T´estimo costa poc de dir:
Però passen els dies i et fas vell
Ningú ja no parla d´amor
Per això els quatre dies cal gaudir-los.
No vius com un gos!
Al jaç que t´has fet has de jeure
Ningú no defensa ningú
I si em cal trepitjar, jo et trepitjo
I si algú és trepitjat, has de ser tu.
 

Preguntes d´un treballador que llegeix:

Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes?
Als llibres hi ha noms de reis.
Van arrossegar els reis els blocs de pedra?
I babilònia, tantes vegades destruïda...
Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines cases
De la daurada Lima vivien els constructors?
On anaven el vespre, allí on quedava llesta la muralla xinesa,
Els paletes? La gran Roma
És plena d´arcs de triomf. Qui els va alçar? Sobre qui
Vam triomfar els Cèsars? Tenia la tan cantada Bizanci
Només palaus per als qui l´habitaven? Fins i tot a la llegendària Atlàntida,
La nit en què el mar la va engolir, aquells que s´ofegaven
Cridaven els seus esclaus.

El jove Alexandre va conquerir l´Índia.
Ell tot sol?
Cèsar va colpir els gals.
No tenia almenys un cuiner al costat seu?
Felip d´Espanya va plorar quan es va perdre
La seva flota. No va plorar ningú més?
Frederic II va vèncer la Guerra dels Set Anys.
Qui més la va vèncer?

Cada pàgina, una victòria.
Qui en va coure el festí?
Cada deu anys, un gran home.
Qui va pagar les despeses?

Tantes històries.
Tantes preguntes.
 

Balada de la bona vida:
1
Ens parlen de com viuen els grans homes
Amb un llibre a la mà i res a l´estómac
En caus infectes mig menjats de rates...
A mi no em fan cap goig aquestes coses!
Que visqui aquell que vulgui amb pocs diners!
Entre nosaltres, ja n´estic ben fart.
En cap país del món, ni un ocellet
Podria aquesta merda suportar.
De què serveix, digueu, la llibertat?
Si només viu qui té prosperitat.

2
les ganes de portar la pell a vendre
que llancen l´home audaç a l´aventura
li fan dir veritats com si fos lliure
perquè el burgès llegeixi coses dures.
P´rò ve la nit i el fred l´acovardeix
I amb una dona freda es fica al llit.
Vigila que ningú no l´hagi entès
I espera melancòlic l´any cinc mil.
I jo us pregunto: qui ho pot aguantar?
Si només viu qui té prosperitat!

3
Ja em veia convertit en un gran home
Capaç de viure ple de saviesa
Però en veure la gent que m´envoltava
Vaig dir-me: tot plegat no val la pena.
El savi es mor de fam i sentiment
I pot ser audaç amb penes i treballs.
Si has estat pobre o sol, savi o valent
Engega a dida l´heroïcitat.
Per ser feliç no cal trencar-s´hi el cap:
Si només viu qui té prosperitat.
 

Sobre els grans homes (fragment):

"Els grans homes diuen moltes coses estúpides Consideren estúpida la gent I la gent no diu res i els deixa fer I així el temps va corrent."
 

Diverses maneres de matar:

Hi ha diverses maneres de matar. A un home, pots clavar-li un ganivet a la panxa, o retirar-li el pa, o no tenir-ne cura quan està malalt, o entaforar-lo en una casa infecta, o fer-lo matar treballant, o incitar-lo al suïcidi, o fer-lo anar a la guerra, etc. Només unes quantes d´aquestes coses són prohibides al nostre Estat. 
 

General, el teu tanc:

General, el teu tanc és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i masegar cent homes.
Però té un defecte:
Necessita un conductor.

General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte:
Necessita un mecànic.

General, l´home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte:
Pot pensar.
 

La cançó del "potser" o ronda dels amos de la terra:

Potser viurem tranquils els anys que ens queden. 
Potser es fondran les ombres que ens trasbalsen. 
I aquests rumors que corren fa uns quants dies, 
Potser no són tan alarmants com semblen. 
Potser ens oblidaran de cop i volta
Com també a ells volíem oblidar-los.
Potser seurem encara a fer uns bons àpats. 
Potser als nostres llits podrem morir-nos. 
Potser no rebrem més insults sinó lloances. 
Potser la nit aclarirà les coses. 
Potser tindrem ja sempre aquesta lluna plena. 
Potser caurà la pluja de baix enlaire. 
 

Èxit:

El senyor K. va veure passar una actriu i va dir: "És bonica." El seu acompanyant va dir: "Ha tingut èxit recentment perquè és bonica." El senyor K. es va enfadar i va dir: "És bonica perquè ha tingut èxit."
 

La fatiga dels millors:

"Vostè, ara, en què treballa?", li van preguntar al senyor K. el senyor K. va respondre: "Tinc molta feina, preparo el meu pròxim error."
 

Als nascuts després:

I
Certament, visc en uns temps molt foscos!
La paraula innocent és insensata. Un front net
Demostra insensibilitat. Aquell que riu
No ha sabut encara
La terrible notícia.

Quina mena de temps, en els quals
Parlar d´arbres és gairebé un crim
Perquè implica silenci sobre tants delictes!
Aquell que camina tranquil pel carrer
Potser és inaccessible als seus amics.
Que es troben en dificultats.

És cert: la vida encara me la guanyo.
Però creieu-me: és només per atzar. Res
Del que faig no em dóna dret a menjar fins a atipar-me.
Casualment me n´he sortit (però si la sort em deixa estic
Perdut).

Em diuen: menja i beu!  Alegra´t de tenir-ne!
Però ¿com puc menjar i beure
Si tot allò que menjo ho prenc al qui passa fam i
El meu vas d´aigua manca al qui té set?
I en canvi menjo i bec.

També em plauria de ser savi,
Els llibres antics diuen allò que és savi:
0 apartar-se de les lluites del món, i el temps escàs
Passar-lo sense por.
Defugir així mateix la violència
Pagar amb bé el mal que ens fan
No satisfer el desig, sinó oblidar
Es considera obrar amb saviesa.
Però jo no puc fer res de tot això:
Certament, visc en uns temps molt foscos!

II
Vaig arribar a les ciutats a l´hora del desordre
Quan regnava la fam.
Vaig arribar entre els homes a l´hora de la revolta
I em vaig revoltar amb ells.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Menjava entre batalla i batalla
I m´ajeia a dormir entre els assassins.
Feia l´amor distret
I mirava la natura amb impaciència.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Al meu temps els camins dconduïen al llot
La parla em delatava els botxins.
Jo poc podia fer-hi. Però els qui governaven
Se sentien més segurs sense mi. Jo m´ho pensava.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Les forces eren poques, la fita
Molt distant
Perfectactament visible, bé que difícilment
Jo pogués assolir-la.
Així va passa el temps
Que em va ser donat a la terra.

III
Vosaltres, els qui emergireu de la inundació
On hem sucumbit
Recordeu
En parlar de les nostres febleses
També aquests foscos temps
De què us heu escapat.

Perquè hem passt, canviant més sovint de país que de sabates
Per la guerra de les classes, desesperats
Quan no hi havia res més que injustícia i cap revolta.

Malgrat tot, ho sabem:
També l´odi contra la baixesa
Endureix les faccions.

També la ràbia contra la injustícia
Fa més ronca la veu. Ai! Nosaltres
Que volíem preparar el terreny per a l´amabilitat
No vam poder ser amables.

Però vosaltres, quan haurà arribat l´hora
Que l´home esdevindrà un ajut de l´home,
Recordeu-nos
Amb indulgència.

    (Trad. Feliu Formosa)
 


inici

Pàgina de presentació MAG POESIA