Fiódor Ivànovitx Tiútxev



(1803-1873)
“S’avança a la seva època prenunciant la poesia moderna [...] Era un dels capdavanters de la tendència de l’art pur o l’art per l’art.”

SILENTIUM!

No parlis, fes-te fonedís,
oculta els sentiments i els omnis:
deixa que al fons de l’esperit
s’aixequin, muts, i muts, es ponguin
com les estrelles en la nit.
Autra’t, mira’ls... ino parlis.

El cor voldries traduir?
Creus que algú altre t’entendria?
Que comprendria el que et fa viu?
Pensament dit és ja falsia.
Si mous la deu n’alces el llim:
beu-ne les aigües... i no parlis.

Aprèn a viure dintre teu:
tens tot un món al fons de l’ànima
de pensaments i de secrets
que eixorda la remor forana
i un raig del dia pot desfer.
Escolta’n el cant... i no parlis!

          (Trad. Elena Vidal / Miquel Desclot)

“ESTIMO, AMIGA, AQUESTS TEUS ULLS...”

Estimo, amiga, aquests teus ulls
i el joc ardent que meravella
quan els mig alces, tot de cop,
i com llampec del cel dibuixes
un cercle amb llambregada breu.

Hi ha atraccions, però, més vives:
els ulls caiguts i entreaclucats
al punt fervent de la besada
i, les pestanyes traspunxant,
la flama del desig, obscura.

          (Trad. Elena Vidal / Miquel Desclot)

EL DARRER AMOR

Com estimem, en caure els anys,
més tendres i supersticiosos...
llueix, llueix, oh llum d’adéu
del darrer amor, del darrer crepuscle!

La fosca ha entenebrit mig cel,
tan sols allà, a l’occident, lluenteja.
Atura’t, atura’t, oh jorn vespral,
perdura, allarga’t, encanteri.

No minva la tendror en el cor
enc que la sang minvi a les venes...
Oh, ets alhora, amor darrer,
felicitat i desesperança.

          (Trad. Elena Vidal / Miquel Desclot)



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA