VIURE SENSE TU
(Antònia Font, Slurp 1998)

Dolça besada té gust que s’acaaba
pont i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d’alens que se trobaven
de cabells que s’embullaven
de mans i de perfums.

Dolça besada...

Jo no sabia que en sa nit me tastaries
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
la teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que la vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal la meva vida
i sense tu ja no me val.

I l’horabaixa la deixam passar
i me mires tan a prop que me fa mal,
que surt el sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics que som amants.


EN S'ESTIU
(Antònia Font, Slurp 1998)

Aquí damunt m'esguarden les ones
la barca va on vol
el penya-segat de pedra roja
m'admira i me fa por.
He vengut a pescar la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat la Terra.

El sol d'agost m'esclafa la cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara
no puc estar més content
just devora Tramuntana
estirat damunt la barca,
que som de dolent!

Com si res passen les hores
encenc un cigarret
res d'aquest món no m'importa
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura
me fondré davall les ones
com un glop d'aiguardent.

És que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

És que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt la barca
amb un tassó de vi.

Aquí damunt m'engronsen les ones
crec que m'he adormit
el volantí tremola a estones
això és un paradís
de silenci que m'envolta
botaré per damunt les ones
com ho fan els dofins.

Faré que tota la meva vida
sigui un viatge com aqueix
en de dia trec la barca
en sa nit arròs de peix
no puc demanar res més
he resolt tots els problemes
dient: tanmateix.


TOT SOL
(Antònia Font, Slurp 1998)

Tot sol, me trastorna la paraula
que aquell dia te va caure
de la boca com un plom.

No sé com me va quedar enrocada
a la memòria atrofiada
d’un malalt malversador.

Ben gat, vaig sentir una mala bava
que de mort ressuscitava
aquella hipòcrita assumpció.
Que l’amor ja s’acabava
negat dins una bassa
d’enyorança i de rancor.

Tot sol, maleïda la paraula
la mentida que va caure
i va explotar com un tassó.

Perdre, tu no me volises perdre
jo dormint i tu desperta
ja m’has fuita a no sé on
(m’has venut una presó).

No te crec, no et conec,
el teu nom vine aquí i diga-me’l.
Jo te cant un trosset de cançó,
vine aquí i menja-te’l.



AQUESTA PLUJA
(A Rússia, Global/Slurp, 2001)

Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s’olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.
Tothom té defectes,
jo encara t’enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons,
i avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.
Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl.lit solar
i un solàrium d’estrelles.
Demà pintaré as cel ras
un segon domicili,
semiaquâtic i deshabitat
perquè m’estit transformant
en un amfibi.


S’ANIMAL QUE NO EXISTEIX
(A Rússia, Global/Slurp, 2001)

És dòcil, té vida,
si el mires ja no hi és,
té un membre que respira,
és s’animal que no existeix.
Se toca i se vagina,
fornica amb ell mateix,
té un far que m’il.lumina,
té escata com un peix.
Me menja i me vomita
d’un simple malentès,
me caga i me compixa,
és s’animal que no existeix.
Desvingulat
de qualsevol forma de vida,
través sa gent amb sa pupil.la.
Tan desfasat
des segle que comença ara
som una mòmia,
som dues vaques.
Dins un no-res,
dins una absència pura,
aquest silenci és una tortura.
De tot un cos,
de tota una vermada
només me queda
un pam de carn en barra.



ALPINISTES-SAMURAIS
(Alegria, Virgin, 2002)

Un cigarro, un tallat,
no són temes de gran densitat, giren es ventiladors.
Una falta personal, tantes baixes en es meu sofà,
mil-cent-cinquanta condons.
Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar.
I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl.lit travessa paisatges
i capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot,
ses albes vesteixen sa pura matèria
des gremi de sa construcció.
Una foto, manantials, augmenten es nivell d'expulsions,
beus aigua des meus grifons.


VITAMINA SOL
(Taxi, Discmedi/Blau, 2004)

Un dia que te sobre vitamines,
la casa i la teulada tan intenses,
l'al.lota s'entretén amb una planta
i deixa la terrassa com la Terra.
Canvies l'aigua de la cadernera
i bufes perquè volin les clovelles
i deixes que una verge primavera inundi
tots els metres cúbics que has pagat amb la hipoteca.

T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec qua això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.

Les quatre i el carrer se posa en marxa,
s'estressen que fan tard les dependentes
i baixes que tens hora a en Buades,
li diràs que en el, costat el 3 i que a damunt el 4
I fregues una cuina de tres dies
i agranes passadissos de cent metres
i gastes mil durets en el caprabo
i deixes la gelera més decenta.

T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
t'ho dic perquè no em vull fer el hippie
t'ho dic perquè ja tenc una edat.

T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec qua això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.


LOCO
(Taxi, Discmedi/Blau, 2004)

Loco, cerques països tropicals,
flors i dones naturals, biquinis,
daikiris, tucans.
Loco, mediterrani assolellat,
"són tranquils els habitants"
afirmen els guiris locals.
Tocadiscos peruans, hotels,
souvenirs d'art africà,
platges verges a postals, tambors,
guitarrons desafinats.

Qui s'apunta a ballar damunt la mar?
Qui s'apunta a dormir i a somiar?

Xeremies, taper wares, olé!
shorts i twingos de lloguer,
sobrassada i cocarrois, molt bons,
una ensaïmada pren el vol.



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA