Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels. 

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. 

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau 

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
 

CANÇÓ A MAHALTA 

Tu que m'has descobert el corriol que mena
 al verd país dels teus records,
deixa-m'hi viure en pau al teu costat. La pena
 és que jo també tinc records! 

Però potser -qui sap!- algun dia t'emmeni
 pels meus camins no tan suaus.
Potser la teva passa tan manyaga assereni
 els gorgs, els erms i els afraus 

i quan els dos haurem lligat, per fantasia,
 els records de la joventut,
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia
 i un doble paradís perdut. 
 

CANÇÓ A MAHALTA 

Com una aigua tranquil.la reflecteix, cap al tard,
 els núvols, els cignes i els saules,
jo veig passar pel llac profund del teu esguard
 l'ombra de les teves paraules. 

Fins la paraula més difícil, els teus fulls
 que fàcilment saben donar-la!
Quan, al fons, dels silencis, la busques i et reculls,
 la teva mirada ja parla. 

Per això quan, abans de deixar-me, somrius,
 emmudits els llavis de rosa,
al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius
 insinuar-se encara gosa. 

I també com un cel desemboirat i ras
 la teva mirada és tan bella
quan en tot l'infinit del seu camp no hi ha pas
 cap més presència que la d'ella.
 

CANÇÓ A MAHALTA 

Com la boirina que s'aclofa
 quan ve la nit,
o com la rima d'una estrofa
 sense sentit; 

com una cinta de coqueta
 en un mirall,
o com el vol d'una oreneta
 sobre la vall; 

com una mica de musica
 quan ve la son,
o com la molsa que a la pica
 cria la font; 

així t'escau la melangia
 tan dolçament,
que per rendir-me no et caldria
 més ornament.
 

CANÇÓ A MAHALTA 

Tu, que sempre m'aculls
amb una mirada tan alta,
digues: ¿de quin color són els teus ulls,
 Mahalta?-
 

CANÇÓ A MAHALTA 

Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
 que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
 en l'últim zenit del teu braç. 

Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
 el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
 d'entrar tot sol en un jardí.
 

CANÇÓ A MAHALTA 

L'aire del teu silenci passa en mi
com en el prat un vent d'ales d'àngel o lliris.
 Estrella del matí,
fes-me oblidar que em moro de que em miris.
Sóc la gota de rou que t'estimava ahir. 
 

màrius torres