marià villangómez
                                                 
 

"Voler l'impossible ens cal,
 i no que mori el desig"





POESIA:

elegies i paisatges
terra i somni
poemes mediterranis
 
els dies
els béns incompartibles
sonets de balansat
 
la miranda
el cop a la terra
declarat amb el vent

sobre Marià Villangómez
poemes musicats

traduccions del francès
traduccions de l'italià
traduccions de l'anglès


"dins la nostra veu es gronxarà la pàtria"

recital poètic 
l'assemblea de les dones

antologia de poemes per a l'escola


"Mestre és el que ens allibera tornant-nos a la realitat de nosaltres mateixos i de les coses"



SONET

Que bells els trets que animen el teu rostre!
I amb tot, sovint no els veig, galtes colrades,
llavis -formes 'damor-, per mor dels ulls,
foscos com els d'aquella dona bruna.

Però tampoc recordo amors passats;
pels teus ulls tot ho oblido, tan presents,
tan joves, quan declina ja el meu viure,
fonts durables d'amor quan prest no hi sigui.

Els teus ulls tenen llum, per bé que obscurs;
són estels de negror en un cel ben clar,
llum que entra dins de mi, mig món de l'ombra.
El dia és nit perquè els teus ulls són astres.

El seu foc ve del fons de l'univers.
Negre esclat, daltabaix dels anys, follia.

  (Escrit el 1986 i publicat el mateix any a "Es Vedrà i es Vedranell, número de novembre)


Més sobre Marià Villangómez

i una altra pàgina

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia