Portada Vou veri vou per no dormir
Produït i editat per BLAU CD 137

Credits 
Biel Majoral

(vist per Joan Manresa)

Paraules den Biel Majoral

Cançons
(R) Música amb Real Audio
  1. Vou veri vou per no dormir (R)
  2. La mort de na Roseta (R)
  3. Don Francisco
  4. La Filla del Rei
  5. Què té aquesta terra nostra
  6. Es burjons
  7. Havaneros (R)
  8. Enyorament (R)
  9. La Fruita més primerenca
  10. Camí, camí
  11. Tonada

Actuacions
La Filla del Rei 
    El rei tenia tres filles
    Totes tres com una plata.
    El rei s'enamorà d'una
    Margalida la que em mata.
    Quan sa mare sent això,
    la tanca dins una cambra
    i li dava per menjar
    tonyina i carn molt salada.
    I un poc d'aigua de la mar 
    per beure sols li donava,
    Passa un dia, passen dos,
    passa tota la setmana.

    Ella de set que tenia
    per la finestra guaitava
    i va veure la seva mare
    que amb un fuset d'or filava.
    -Ai mare, la mare mia,
    en tothora us deman gràcia!
    me voleu dar un tassó d'aigua
    i la glòria us serà dada!
    -No la beuràs, traïdora,
    no la beuràs, no, malvada,
    no hagessis volguda esser
    de ton pare s'estimada.
    Ella se n'entra molt trista,
    llàgrimes de sang plorava,
    Passa un dia, passen dos
    passa tota la setmana.

    Ella, de set que tenia,
    per la finestra guaitava
    i va veure ses germanes
    que amb agulleta d'or filaven.
    -Germanes, germanes mies,
    en tothora us deman gràcia!
    me voleu dar un tassó d'aigua
    i la glòria us serà dada!
    -No la beuràs, traïdora,
    no la beuràs, no, malvada,
    no haguessis volguda esser
    de ton pare s'estimada.
    Ella se n'entra molt trista,
    llàgrimes de sang plorava.
    Passa un dia, passen dos
    pasa tota la setmana.

    Ella, de set que tenia,
    per la finestra guaitava
    i va veure los seus germans
    que amb bolletes d'or jugaven.
    -Oh germans, los meus germans,
    en tothora us deman gràcia!
    me voleu dar un tassó d'aigua
    i la glòria us serà dada!
    -No la beuràs, traïdora,
    no la beuràs, no, malvada,
    no haguessis volguda esser
    de ton pare s'estimada.
    Ella se n'entra molt trista,
    llàgrimes de sang plorava.
    Passa un dia, passen dos
    Passa tota la setmana.

    Ella, de set que tenia, 
    per la finestra guaitava
    i va veure lo seu pare
    que amb los seus comtes anava.
    -Oh pare, lo meu bon pare,
    en tothora us deman gràcia!
    me voleu dar un tassó d'aigua
    i la glòria us serà dada!
    -Correu comtes, correu patges
    aigua a ma filla estimada,
    que el primer qui serà dalt
    ma corona haurà guanyada.
    Quan foren a dalt los comtes
    la veren que badallava;
    los àngels li feien llum
    la Verge la coronava.

    Son pare en morir fou sant,
    sa mare fou condemnada
    i ella a los cels se'n pujà
    dels àngels acompanyada.
     

    Lletra i música: Popular - Massot
     

 

Produït i allotjat per MallorcaWeb