1. Vou veri vou per no dormir (R)
2. La mort de na Roseta (R)
3. Don Francisco
4. La Filla del Rei
5. Què té aquesta terra nostra
6. Es burjons
7. Havaneros (R)
8. Enyorament (R)
9. La Fruita més primerenca
10. Camí, camí
11. Tonada

Profund coneixedor de la música popular de Mallorca, des de fa molts anys Biel Majoral va cantant cançons de l’illa i d’altres que va creant bàsicament a partir de poetes actuals. El seu millor  mestre és en Biel des Cantó, un home de Llubí ple de saviesa i estil musical que convertia cada actuació en un pur estremiment; amb ell desapareixerà una part molt important de la nostra música. Si les actuacions de Majoral són relativament freqüents arreu dels Països Catalans i també a d’altres indrets, com que creu que la cançó és una cosa que neix i mor cada vegada que l’intèrpret la fa seva i la posa en camí cap a qui l’escolta, sempre s’ha mostrat recelós a l’hora de passar per un estudi d’enregistrament. Això vol dir que la seva discografia és insignificant i, amb rares excepcions, qui el coneix és a través del recitals. Una col·laboració al disc Cançons de festa de Maria del Mar Bonet (1976), Tonades i cançons antigues i Cançons de brega (dues cassets mig domèstiques del 1994), un tema al CD Cançons per La Trapa (1994) i alguna altra als reculls de Tradicionarius és tot el bagatge discogràfic d’una carrera llarga i feta sense concessions.
Quan finalment va accedir a entrar als estudis d’enregistrament, ho va fer amb tota la llibertat que vol qui té ben definit el seu camí i ben clares les intencions. Dels temes, músics, durada i altres detalls, ni se n’havia de parlar. Tot estava ben clar. I perquè sortís al carrer així com cal, Miquel Barceló accedí a fer la portada. El disc que ara està acabat és un regal per a tota aquella gent que va als seus recitals i no es conforma, per a qui el coneixerà a partir d’ara i, especialment, per a tots/es aquells/es que defensen amb dents i ungles aquesta illa mediterrània que és Mallorca.

Joan Manresa