Aquesta és la segona feina d’enregistrament que feim i no per això ha estat més fàcil, ans al contrari la responsabilitat de saber que els nostres amics són exigents ens va crear el neguit de pensar que no arribaríem al nivell exigit.

Volíem contar i cantar unes històries que fossin creïbles, és a dir, no només fer un mostrari de material tret del passat sinó que no hagués perdut gens de vivor i que encara fossin un fil connector de la nostra vida més senzilla ( amb tota la ironia i la càrrega de denúncia que tengueren i que, malauradament, encara és vigent).

D’entrada hauríem d‘haver titulat aquesta feina com "cançons algaidines" ja que gairebé tots els autors de les lletres ho són. En Llorenç Capellà "Batle" fou el millor glosador de principi de segle, almenys un dels més complets, i denuncià les manipulacions i corrupteles més properes i amb veu i enginy les universalitzà per a la història i això és bo perquè sapiguem qui és cadascú al poble (n’hi ha molts que es reinventen la història del seu passat).El seu fill Pere brostà amb la mateixa força i es comprometé de fets i de paraula, d’ell hem volgut musicar el seu poema-proclama "Jo sóc Català" i posar-hi, si més no, el mateix entusiasme. I sense el compromís i la precisió d’ambdós hi ha en Bartomeu Memes autor de la cançó de mort per excel.lència "Sa mort de na Margalida", que d’una tragèdia dubtosa (no va morir de mort natural, encara que així ho feren creure a la família) en féu un cant a l’amor perdut en plena joventut i amb el temps un exemple d’interculturalitat –la música la va dur d’una guajira passada per l’havana–. Per a tots ells un record i el nostre homenatge i a totes les persones que les han guardades a la memòria.

El títol, emperò, ha estat Temps... temps... temps i no solament pel títol de la cançó dedicada a Salvador Puig Antic (assassinat pel règim franquista el 1974) sinó perquè en aquest disc hi ha reflectida la música d’abast popular de tres èpoques llunyanes i mestallades, això és: les tonades un gran coixí per a les denúncies vitals  i dels pensaments que configuren una vida; les cançons de principi de segle que representaren la denúncia puntual amb fets i noms; i el suport musical als pensaments i a les sensacions d’impotència que generà el franquisme i tota la dominació nacional. Per tant aquest Temps..temps...temps no pretén esser un bon poema, encara que formalment ho és, sinó un succeït de laments i pensaments  que vaig tenir fa 26 anys i que encara molts són, per necessitat, vigents. És, també, important que l’esperit den Blai Bonet voleï en aquest CD.

Agraïments de tot cor a: Antoni de Cúber per la portada. Rafel Antich i Servera (parent de na Margalida) per les fotos, Antoni Fernàdez, per deixar-nos disposar de l’estudi d’enregistrament amb total llibertat i Miquel A. Sancho per voler produir tot això.

Dedicam aquesta feinada a totes les dones i a tots els homes que confien i creuen en els Països Catalans (nació catalana) i escometem de tot cors tres ments lúcides d’aquest àmbit, si voleu parlar amb ells són: en Ferran Garcia-Oliver de la Safor; en Jaume Arnella del Barcelonés i N’Antoni Artigues de Mallorca, Visca!