quaderns de poesia per als cicles inicial, mitjà i superior de l'ensenyament primari

 

Cicle Inicial
     Antologia
     Activitats

Cicle Mitjà
     Antologia
     Activitats

Cicle Superior
     Antologia
     Activitats

Antologies de poetes
Nins poetes
Miquel Bauçà
Josep Carner
Enric Casassas
Guillen d'Efak
Josep Maria Llompart
Joan Maragall
Maria Mercè Marçal
Miquel Martí i Pol
Pere Quart
Joan Salvat Papasseit
Jaume Vidal Alcover
Marià Villangómez
Cèlia Viñas
Altres poetes
Cançons
 

Nins poetes

CAVALL 
Vius a la granja 
i menges herba. 
T'aixeques dret 
quan ets a Menorca 
 (CP Pràctiques, infantil) 
 

L'HIVERN

La neu que neva, 
la neu que baixa, 
la neu que davalla. 
La pluja que plou!, 
la pluja que cau, 
la pluja que baixa, 
la pluja se'n va. 
El calabruix que cau, 
la pluja que ve. 
El cim de la muntanya 
blanca de la nevada, 
blanca. 
La neu que es fon, 
fusa pel sol, 
fusa cau l'aigua, 
fusa. 
La primavera que ve 
el sol, les flors , també. 
L'hivern que se'n va, 
adéu hivern, 
adéu... 
 Catalina Arbona 
 (CP Pràctiques, 5è) 
 

-Les mans- 
Les mans són per agafar, 
i també per escriure, 
escrivint una poesia 
per en Guillem d'Efak. 
Hi feia llumet de foc 
davant la seva caseta 
quan escrivia... 
 Mª Francisca Coll. 
 (CP Pràctiques, 3r) 
 

Hi ha pinyes per tot. 
Hi ha pinyes per tot 
El vent les recull 
i les fulles es mouen 
 (Angelina) 
 

LA TORTUGA 
La tortuga ballaruga 
venga que ballarà. 
Ai!, que és de ballaruga, 
ai!, que li agrada ballar. 
 

L'ARANYA 
L'aranya lletgina 
fa una teranyina, 
s'enfila i s'enfila, 
tragina i tragina 
 

EL CARAGOL 
Ja arriba el caragol 
que a poc a poc camina; 
porta les banyes al vol 
i amb elles examina 
 


L'elefant 
és gegant 
el ropit 
és petit 
 


La festa millor 
és la de l'estiu; 
tenim bon humor 
tota la gent riu.

inici

Miquel Bauçà

Peixos blancs, perduts 
dins llençols de porcellana. 
 

[dues versions d'un mateix poema:]

[1] Si demà em cau la dent, 
tindré un portell a la boca.

[2] Si la dent em cau, demà 
tindré por d'anar a costura.

inici

Josep Carner

Museu zoològic 
ELS ANIMALS S'EXPLIQUEN COM BONAMENT PODEN

Cangur, el fill

-Jo, canguret bon minyó, 
sóc a casa i al balcó.

 El pop

-Sóc el ganut més sortós: 
tot sovint, d'una embranzida, 
pesco amb sis agafadors.

El cuc de seda

-Fils que feia per a un niu, 
me'ls agafen i els treballen; 
i acabant, us en vestiu.

El be

-Quina cosa em passa a mi 
Em diuen "be", i és la sola 
paraula que jo els sé dir.

L'oreneta

Davant genteta 
potser poruga, arraulideta, 
ella és qui diu: 
-Só més, só més que una oreneta: 
jo só l'estiu.

El gall

-Si jo oblidés ma cantera 
en arribant el matí, 
¿qui sap si el sol tornaria 
cap més matinada a eixir?

La rata

-A un ratolí temerari, 
nebot meu, que és molt tossut 
dic: -Vols fer-te saberut? 
Doncs rosega un diccionari. 
 

EL CAMELL

-El meu córrer meravella; 
i si no em plauen estreps, 
en ma esquena hi ha dos geps 
i l'endemig fa de sella.

Espines, menjo només 
(tot el que el desert ens dóna) 
De pares a fills, fa estona 
que ens carreguen els neulers.

Per sorrals escalfeïts 
no tinc fam ni cerco ajuda, 
i set dies i set nits 
puc estar sense beguda. 
I on jamai cap casa hi ha, 
si és que em toca traginar 
gent d'espasa o gent de renda, 
quan ve l'hora de dinar, 
ma gran ombra els fa de tenda. 
 

EL CARGOL

-Tinc banyes que no fereixen, 
menjo tant de verd com puc 
i, com una joia viva, 
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes 
i peus feixucs o ferrats 
que sabrien esclafar-me 
damunt la pols o l'herbam.

I quan sento criatures 
que a la voreta o de lluny 
canten un: -Cargol, treu banya!- 
mig em moro de poruc. 
 

L'ELEFANT

-Salut i alegria. 
Jo só l'elefant, 
el forçut més gran 
que la terra cria.

Tinc una estatura...! 
Qui més s'expandí, 
al davant de mi 
sembla criatura.

Per plans i muntanyes 
duc al meu davant 
la trompa, dansant 
entre dues banyes.

Bé em faria trist 
de perdre-la un dia, 
però pel que he vist 
mai no s'esgarria.

I en pena o en pompa, 
redreçat o cot, 
arribo amb la trompa 
gairebé pertot. 
 

DIU LA PAPALLONA

-Papallona encisadora, 
jo, lleugera i voladora, 
tendrament, en dia bo, 
vaig de l'una a l'altra flor.

Com a il.lusió tan bella, 
cal no haver-me; fóra un crim. 
Per als ulls só meravella 
i, dins una mà, polsim.

inici

Enric Casassas

COLTELLS

Aquella nit de cap d'any 
va ser sonada sonada 
quan li tocava tocar 
es va espatllar la campana

inici

Guillem d'Efak
 

Capellet de vidre

Fesomies 
mies. 
Fesomies 
rodones. 
Minyó 
boca de pinyó. 
Minyona 
de cara rodona. 
Minyó i minyona, 
minyona i minyó 
i la vida que espera 
al cap de cantó.

*

Un raig de sol 
enviscat al vitrall 
omple de fosca 
lluminosa 
la Catedral. 
   Plouen pops 
 petits. 
   Plouen puces 
 menudes. 
Tots són dits 
 humits, 
La pluja. 
Cameta d'aranya, 
civadeta, 
de capellà; 
No ens mullarà. 
I si ens mulla, 
la mare 
ens eixugarà.

*

Tots els matins 
canten dins 
la rialla dels nins. 
Ploren els cans 
udolants 
dins el plor dels infants.

*

La gavina 
a la vela 
i el cor 
rema que te rema. 
La font 
canta que te canta 
i el cor 
batega 
que te batega. 
La gavina i el cor, 
la font i la vela. 
 

PAISATGES (fragment)

Borino negre, 
borino ros 
de pebre bo 
i de pebre bord, 
tal com vengueu 
duis alegria 
o mala creu. 
 

LA MAR [fragment]

El cel 
 té un forat 
de gat 
perquè passin les barques. 
 

PLOU I FA SOL

Plou i fa sol 
qui ho havia de dir? 
El teu somriure entre llàgrimes 
és l'Arc de Sant Martí. 
Plou i fa sol, 
pentina el teu neguit, 
i canta, malament ploris, 
somriu i canta amb mi.

Encara que pensis 
que te trobes sol 
les estrelles resen 
per dar-te consol. 
La lluna, la pruna 
ja s'ha tret el dol 
i l'oratge canta 
i t'eixuga el plor.

inici

Josep Maria Llompart
 

CAMÍ FLORIT

Llevamà, card, fonollassa, 
rosella, cascall, lletsó, 
vinagrella, corritjola, 
ginesta, aritja, fonoll, 
passionera, cugula, 
mare-selva, safrà bord, 
foravia, canyaferla, 
baladre, argelaga, albó, 
falguera, olivarda, estepa, 
clavell de moro, coscoll, 
heura, contell, englantina, 
vidalba, murta, maimó, 
cama-roja, campaneta, 
ravenissa, bruc, guixó 
(i en l'aire color de vauma 
l'esgarrifança d'un poll).

inici

Joan Maragall
 

ELS REIS

Aquesta nit han passat 
i han posat la mà als balcons... 
Els somnis dels infantons 
 han granat.

Cap a Orient se'n van tornant 
a llur reialme confús, 
a regnar-hi tot pensant 
 en Jesús.

Heu sentit avui el cor 
matinejador dels nens? 
Heu sentit el rastre d'or, 
 mirra, encens? 
 

SOL, SOLET

Quan jo era petit 
vivia arraulit 
en un carrer negre. 
El mar hi era humit, 
pro el sol hi era alegre.

Per lla a Sant Josep 
el bon sol, solet, 
lliscava i lluïa 
pel carreró estret.

I en mon cos neulit 
llavors jo sentia 
una esgarrifança 
de goig i alegria. 
 

VISTES AL MAR

III

El cel ben serè 
torna el mar més blau, 
d'un blau que enamora 
al migdia clar: 
entre els pins me'l miro... 
Dues coses hi ha 
que el mirar-les juntes 
me fa el cor més gran: 
la verdor dels pins, 
la blavor del mar.

inici

Maria Mercè Marçal
 

*

 CLOS

..........................................

 SOLC 
 

*

Cançons de paper fi 
m'omplen la sàrria 
i em foraden el fons 
de la butxaca. 
Mireu quin caramull 
 de llunes blanques! 
Duc llunes i cançons 
per arracades.

inici

Miquel Martí i Pol
 

NADALA

Hem bastit el pessebre en un angle 
del menjador, sobre una taula vella, 
el pessebre mateix de cada any 
amb la mula i el bou i l'Infant 
i els tres Reis i l'estrella. 
Hem obert innombrables camins, 
tots d'adreça a la Cova, 
amb corrues de vells pelegrins 
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova. 
I en la nit del misteri hem cantat 
les antigues cançons 
de la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans. 
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans 
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella. 
 

NOTICE

Si fa no fa 
a la mateixa hora 
que el senyor Neil Amstrong, 
astronauta nord-americà, 
posava els peus per primera vegada 
damunt la superfície de la lluna, 
la meva dona i jo, 
en pijama, 
matàvem a cops d'escombra 
un ratolí 
que se'ns havia entaforat 
a la cambra 
a primera hora del vespre 
i que fins aleshores 
no havíem aconseguit 
de localitzar. 
 

MAIG

Per la fira de Sant Ponç 
comprem mel i confitures 
i herbes collides al bosc 
que curen moltes malures.

El maig és un mes molt dolç, 
tots els camps treuen florida 
i esclata per tot el món 
un desig de nova vida.

Vinga, correm a jugar 
tots plegats i amb alegria, 
la mare no ens renyarà 
perquè s'ha allargat el dia,

i els deures prou que els farem 
havent sopat de seguida 
i després reposarem 
amb una bona dormida.

El maig és molt generós 
i ens incita a fer viatges 
perquè encén amb mil colors, 
tendrament, tots els paisatges

i encara que plogui un xic 
tot s'eixuga amb poca estona, 
després hi ha un cel tan bonic 
que mirar-lo ens emociona.

Per la fira de Sant Ponç 
comprarem llaminadures 
i herbes collides al bosc 
per curar-nos les malures. 
 

ARRÒS BLANC

Ben apilotat, 
l'arròs blanc fa plat, 
i pot barrejar-s'hi 
-no és cap disbarat- 
tota llei de salses, 
plàtan, ou ferrat, 
verdures, formatge, 
pollastre trinxat, 
gambes i tonyina 
i el que ve de grat, 
per tal que resulti 
un plat variat, 
que l'arròs ho lliga 
tot molt ben lligat.

inici

Pere Quart
 

CÉRVOL

Com un arbre rabent, 
arrelat dins el vent... 
 

ZEBRA

Pel desert corre la brama 
que no et saps treure el pijama. 
 

TIGRE CAPTIU

¿Les fuetades t'han ratllat la pell, 
o potser l'ombra de la reixa? 
 

MOSQUES I MOSQUITS

 La natura 
diligent ens procura 
 una bèstia 
per a cada molèstia. 
 Si a les fosques 
ja no piquen les mosques, 
 hi ha els mosquits, 
que treballen de nits. 
 

Dotze aiguaforts de Josep Granyer 

[Dibuix:  un llagost que va amb bicicleta]

El llagost, 
ales i saltadors, 
bota i vola.

No en té prou.

Que el llagost 
ah! no rutlla.

El llagost 
vol anar amb rodes. 
 

TIRALLONGA DELS MONOSÍL.LABS (fragments)

Déu

-I tu, què vols?

Jo

Doncs, jo sols vull 
-ei, si pot ser-: 
Un poc de fam 
i un xic de pa. 
Un poc de fred 
i un poc de foc. 
Un xic de son 
i un poc de llit. 
Un xic de set 
i un poc de vi 
i un poc de llet.

I un poc de pau. [...]

I un poc de sol 
i un poc de sal. 
I un poc de cel.

Un xic de bé 
i un xic de mal. 
Un poc de mel 
i un poc de fel.

I un poc de nit 
i un xic de por, 
i un poc de pit 
i un xic de cor 
i un poc de crit.

I un xic de llum 
i un xic de so: 
un poc de llamp 
i un xic de tro.

Un poc de goig 
i un xic de bes [...]

I un poc de joc 
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc 
i un xic de verd 
I un xic de blau.

Un poc de tren 
i un poc de nau; 
i un xic de rem. 
[...]

I un poc de veu 
-i un poc de vot. 
I un poc de cant. 
I un xic de vers. 
I un xic de ball.

I d'art. I d'or. 
Un poc de peix. 
I un poc de greix.

I un xic de feix. 
I un poc de gruix. 
I un poc de carn 
i un poc de sang; 
i un poc de pèl. 
I un poc de fang 
i un xic de pols. [...]

I un xic de font. 
I un xic de riu 
i un poc de rec 
i un poc de pont. 
I un poc de gorg. 
I un poc de mar 
i un xic de port. [...]

I a més, què vull? 
Un xic de seny. 
I un poc de temps. 
I un xic de món. 
I un poc de sort.

inici

Joan Salvat-Papasseit
 

VIBRACIONS

*

Quin vent que fa, 
quina pluja més fina! 
-El tram llampega.

*

Dins de la nit 
alegria en la casa. 
Tot és la por. 
 

DAMUNT MON VAIXELL

Damunt mon vaixell 
l'arc de Sant Martí 
com un gran cinyell. 
Totes les sirenes 
engronxant-se en ell.

inici

Jaume Vidal Alcover
 

ALEGRIA

He inventat un horitzó?

Pilota de goma, damunt la mar plana 
bota, bota, bota!

Bota, cor, i puja, brollador d'escuma, 
entre cel i cel, 
entre somni i somni, 
entre vida i vida...

Damunt la mar plana, damunt el temps pla, 
bota cor, 
bota, vida, vida meva, bota!

L'arena no compta.

No.

He inventat un horitzó! 
 

ARA

Ai, no! No em digueu que no 
durarà aquesta alegria!

Sol i sol i per a sempre 
sol al fons de la memòria! 
Alegria viva en mi, 
per a sempreviva, viva 
com el llumenaret blau 
de la rondalla més llunya.

Ai, no! No em digueu que no 
durarà aquesta alegria! 
 

ALEGRIA

Mar. He dit mar. ¿No heu sentit 
volar els aucells a migdia?

Cel, He dit cel. ¿No heu tastat 
les fulles dels pins a l'alba?

Mar. No he dit mar, perquè ho dic 
encara. I cel. 
        L'horitzó 
ple d'estimats i estimades.

¿No veis els estels ballant 
al retorn de les escumes?

inici

Marià Villangómez
 

RIBA

La mar, vasta, existeix, 
és amada. Són veles, 
blau, escuma, abraçades. 
Pols, fullams, terra endins 
-el goig: ratlla, topada-, 
i camins lluminosos 
que, com la mar, s'estenen.

inici

Cèlia Viñas
 

UNA CANÇÓ "BAMBA"

La nina, nina, nineta, 
té tan blanca la color 
que quan dorm a dins del bres 
els llençols són de carbó.

A la no, no, no, 
bon dormissó!

La nina, nina, nineta, 
feta sucre, mel de cel, 
la prengueren els seus pares 
de la cua d'un estel.

La nina, nina, nineta, 
feta mel, melicotó, 
la robaren els seus pares 
de la neu de l'ametló.

A la no, no, no, 
estrelleta i flor!

La nina, nina, nineta, 
els seus pares l'han trobat 
feta farineta dolça 
dins una espiga de blat.

La nina, nina, nineta, 
tota ploma, plomissó, 
la trobaren els seus pares 
a la Cala de l'Amor

inici

Altres poemes
 

Clementina Arderiu

EL MEU CANT

De no cantar 
jo m'entristia; 
per mi és el cant 
tal com el pa 
de cada dia 
 

Bartomeu Rosselló Pòrcel

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí 
i amb la rosa desclosa. 
 Matinet matí, 
no ballis amb la calitja.

A l'escarabat bum bum 
 les ales li frisen. 
Les flors de la perera 
 riuen i riuen.

Una mica de cel blau, 
 una mica mica. 
El núvol empeny el núvol 
 i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya? 
El caragol que treu banya. 
El sol s'encén i s'apaga, 
albó, romaní, argelaga. 
El sol s'apaga i s'encén, 
farigola, romeguer.

 El sol és aquí, 
entre la rosa i el molí. 
 Matinet matí, 
les bruixes es pentinen. 
 El sol és aquí. 
Ai! Que es menja la calitja! 
 

Màrius Torres

UN ARBRE

 Vius entre l'aire. 
De nit vas de la terra 
 a les estrelles. 
Quan seràs mort, encara 
faràs créixer una flama. 
 

Joan Vinyoli

LA PARAULA

Com una font, a voltes, la paraula 
diu els secrets del món.

inici

Cançons
 

Ovidi Montllor

CUES D'ESTELS

Cues d'estels 
que baixen fent uns tels 
que creixen com els pèls 
que naixen com arrels 
del nostre cos. 
Així com flors.

Cues d'estels. 
S'ajunten els espais. 
 

Pau Riba

L'AVIOLONCEL

Aquest matí 
hem sentit un gran retruny, 
tots hem mirat amunt 
i hem vist 
un avioloncel 
rascant la panxa del cel. 
Bum barrum bum bubum bum bum bum 
bum barrum bum barrum bum bum. 
Tots hem dit miracle, miracle! 
¿Com pot ser que un borinot de plata 
voli així per dins la nata? 
¿Com pot ser que un ocell de llautó 
faci tanta remor? 
Bum barrum bum bubum bum bum bum 
bum barrum bum barrum bum bum. 
 

Companyia Elèctrica Dharma

L'ÀNGEL DE LA DANSA

Àngel de la Dansa! 
Dolça companyia! 
No em deixis sol, 
ni de nit ni de dia!. 
No em deixis sol, 
sense melodia! 
 

N'gai N'gai

POL PETIT

Dies fets d'angoixa. 
Carrers plens de por. 
Gent sense esperança. 
Ciutats sense cor.

Nens petits que creixen 
amb el cor glaçat: 
Són joguines 
que els grans hem trencat.

Ei, Pol Petit! 
agafa la guitarra cada nit, 
surt al carrer 
i canta una cançó. 
Canta ben fort 
i digues la veritat 
sense cap por. 
Ei, Pol Petit! 
També cantaré jo!

Et diran que les guitarres, 
et diran que les cançons, 
són només per divertir-se 
i que no has de buscar raons.

però no deixis que t'enganyin, 
qui diu això no et vol bé. 
Cal que sortim 
a cantar al carrer.

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA



 MallorcaWeb  i  Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca))