vides de picasso
 

poemes de l'alquimista:
l'aprenent de poeta
l'alienat
càncer
laberint
atzucac

més poemes:
les veus del ventríloc
versions

crítica-creació:
vides de picasso
quaderns de l'alquimista

d'altres:
vida
sobre teatre
sobre narrativa
sobre poesia
correspondència
 

 MUNTATGES:
* "i la sang se'ns ha tornat 
     quatre vegades vermella"
* la tràgica història de 
         miquel kolhas
* esquelet de don joan
      l'alfa romeo i julieta
* avui romeo i julieta
* poesia en viu: 
         palau-marçal-vinyoli
* la confessió
* la caverna

mag10

més palau:
pàgina uoc
pàgina aelc
 

Palau i Fabre, Josep. Vides de Picasso. Assaig de biografia pura. Barcelona, Proa, 2002 [1962]
 

PICASSO PUR

Fer néixer les coses dient-les: heus ací el miracle.

Aigua, pa, dona taula.

Fer néixer, davant dels nostres ulls, com si no les haguéssim vist mai, les coses que estem cansats de veure.

Aigua per beure.
Pa per menjar.
Dona per estimar.
Heus ací el miracle.

Hi ha dona nua i dona despullada.
Nua, és a dir, abans del vestit.
Les dones de Picasso són sempre nues.

En el principi fou la dona.




 

FAUST-PICASSO

FAUST en el seu taller de pintor -Qui truca?
MEFISTO -Jo.
FAUST -I qui ets, tu?
MEFISTO -El qui sempre és Jo.
FAUST -Seu. Què vols?
MEFISTO -La teva ànima.
FAUST -No en tinc.
MEFISTO -Fes com si en tinguessis, ja m'arreglaré.
FAUST -A canvi de què?
MEFISTO -Tria.
FAUST -Espera't... Ja ho tinc! A canvi de la d'un altre, i després la d'un altre, i després la d'un altre, i després la d'un altre, fins a mil i una.
MEFISTO -Fet.
FAUST -Després et quedes amb la meva.
MEFISTO -D'acord.
FAUST -Comencen.
MEFISTO -Quina vols?
FAUST -La de Rembrandt.
MEFISTO -És teva.
FAUST -Bé, ara deixa'm. Ja et cridaré quan et necessiti. (Es posa a pintar.)
MEFISTO -Entesos.
FAUST, al cap d'una estona -Mefisto!
MEFISTO -Què hi ha de nou?
FAUST -La d'Ingres.
MEFISTO -És teva.
FAUST -Ara deixa'm. Vine.
MEFISTO -Quina més vols?
FAUST -Cézanne.
MEFISTO -I ara?
FAUST -Lautrec.
MEFISTO -I ara?
FAUST -Velázquez.
MEFISTO -I ara?
FAUST -Goya.
MEFISTO -I ara?
FAUST -Van Gogh. Avisa'm quan siguem a mil.
MEFISTO -Ja som a mil. Falta l'última. Quina vols?
FAUST -La teva.
MEFISTO -Com s'entén, la meva?
FAUST -Sí, vull la teva.
MEFISTO -No te la puc donar.
FAUST -Doncs així no vull res.
MEFISTO -Com, res? I les mil que t'he donat?
FAUST -El tracte és mil i una.
MEFISTO -Tria una altra cosa.
FAUST -No m'interessa.
MEFISTO -I els quadres? I els retrats?
FAUST -Els he venut.
MEFISTO -Lladre! Estafador! Ets pitjor que el...
FAUST -Què deies?
MEFISTO -Res. Maleït siga! (Mefisto es retira amb la cua entre cames.)
FAUST, cridant-lo quan és a la porta -Ei, espera un moment, no et moquis, que et dibuixo!
 

inici

palau

Pàgina de presentació MAG POESIA