L’escena representa un escot de dona, amb la turgència dels pits ben visible a través dels sostenidors rosa, que arriben just a tapar els mugrons, però com si aquests poguessin, de sobte, sortir i disparar-se davant de l’espectador. Aquesta impressió ha de perdurar durant tot l’espectacle.
El FOLLET, en pijama, mig adormit mig despert, està gronxant-se entre els dos pits. Moviments voluptuosos, de qui fa la migdiada. Entra, per la part de fora, en BANYETA, amb el seu trident.

BANYETA. ¿Qué dorms, Follet?
FOLLET. Somnio, somnio.
BANYETA. ¿T’hi trobes bé, aquí dins?
FOLLET. Calentonet, calentonet.
BANYETA. ¿Vols dir que no t’hi falta un coixí?
FOLLET. Tot és coixí, aquí on em veus.
BANYETA. ¿Quin costat prefereixes per dormir, el dret o l’esquerre?
FOLLET. Després de l’un, l’altre.
BANYETA. Mira que bé, quan et canses de l’un te’n vas a l’altre.
FOLLET. No em canso mai de cap. Enyoro el costat dret quan sóc a l’esquerre i el costat esquerre quan sóc al dret.
BANYETA. Ets molt llest, Follet.
FOLLET. Més aviat sóc molt calentonet.
BANYETA. ¿Ja ho sap la teva mestressa que t’has entaforat en el seu escot?
FOLLET. No cridis tant, que no se n’adoni.
BANYETA. I quan ella es mou, ¿què fas?
FOLLET. Quan es mou molt canvio de jeia. És deliciós canviar de jeia.
BANYETA. I quan s’enfada i s’agita, ¿com t’ho arregles?
FOLLET. De tant en tant una bona tempesta no ve malament, després s’aprecia més la calma, s’aprecia més el passata è la tempesta.
BANYETA. Veig que saps molt bé l’italià.
FOLLET. El d’estar per casa, vols dir; més ben dit, el d’estar pel llit.
BANYETA. ¿On l’has après?
FOLLET. Com tothom. Les llengües s’aprenen al llit.
BANYETA. ¿Quina llengua és la més apta per al llit, a veure si m’ho saps aclarir? ¿El francès, l’anglès, el xinès…?
FOLLET. Això depèn.
BANYETA. Això depèn és el que diuen els que no saben què dir.
FOLLET. Això depèn.
BANYETA. Això depèn! Això depèn! ¿Depèn de què?
FOLLET. Depèn del llit, de la mestressa, i sobretot de l’edat de les sines.
BANYETA. Parles de l’edat de les sines com si parlessis de l’edat de pedra.
FOLLET. És el mateix, però al revés.
BANYETA. Potser perquè els extrems es toquen.
FOLLET. Doncs que es toquin. Tot el que sigui tocar em ve de gust.
BANYETA. Però tu no toques, més aviat ets tocat.
FOLLET. Toco i sóc tocat, sense que se n’adoni la mestressa.
BANYETA. Deus conèixer tots els seus secrets…
FOLLET. Ja ho crec. I tots els seus sostenidors, i totes les seves camises; i les de nit, fosforescents.

L’escenari s’agita. Dues mans femenines, una a cada banda, fan desaparèixer els sotenidors rosa. Els pits davallen una mica, però els mugrons no han pogut ser vistos per l’espectador. L’escenari es torna a convulsionar i els pits són subjectats, ara, per les mateixes mans d’abans, per uns sostenidors negres i amb randes.

FOLLET. ¿Veus, Banyeta? Aquests sostenidors són els que més m’agraden.
BANYETA. No et facis il.lusions. La teva mestressa ho ha fet per donar-se plaer a ella mateixa, no per donar-te plaer a tu.
FOLLET. Quan la mestressa es dóna plaer a ella mateixa és quan més plaer experimento jo.
BANYETA. Ja m’explicaràs com t’ho fas.
FOLLET. ¿Com vols que una dona experimenti plaer per ella mateixa si no sospita que en algun lloc hi ha algú que l’està espiant?
BANYETA. I aquest algú ets tu, ja ho veig.
FOLLET. La miro amb el tacte i la toco amb la mirada. Això és el que més plau a la mestressa.
BANYETA. ¿I el que més et plau a tu, què és?
FOLLET. Plaure a la mestressa.
BANYETA. ¿I com ho saps, si li plaus o no?
FOLLET. I tant si ho sé!
BANYETA. ¿Com?
FOLLET. Pel ritme dels seus pits, per l’onejar incessant de la seva respiració, del seu alentar.
Els pits acusaran, en aquest moment, el ritme d’una respiració profunda.
¿Veus? Ara sóc elevat als cims de la glòria, i ara sóc baixat a les valls del repòs. Ara sóc elevat als cims de la glòria…
BANYETA. Sí, sí, i ara ets baixat a les valls… D’acord. Però digues: ¿mai no ets davallat més enllà d’aquestes valls?
FOLLET. Banyeta, Banyeta! El que tu vols és fer-me parlar.
BANYETA. Et diré la veritat: no envejo els teus moments de glòria, ni tampoc les teves valls disteses, però potser envejaria els teus abismes, si els conegués. Jo sempre he estat amic de les profunditats.
FOLLET. Aquesta sí que és bona! En Banyeta enveja els meus amagatalls. Si te’n parlés voldries esdevenir un follet com jo.
BANYETA. Sí, parla’m dels teus caus, de les teves afraus, de les teves cavorques, dels teus xucladors.
FOLLET. Això sí que no! Això seria ficar-te en la meva vida privada.
BANYETA. No em facis glatir, Follet. Invita’m als teus avencs, per foscos que siguin.
FOLLET. No canvio les meves tenebres per les teves. Estàs condemnat a no gaudir de la llum de les meves tenebres, per això ets i seràs sempre en Banyeta.
BANYETA. Per pietat: tenebres, tenebres! Una mica només.
FOLLET. Mira, amic, les meves tenebres no ademeten miques. Són a tot o res. Tururut!

El FOLLET desapareix xuclat entre les dues sines. En BANYETA es queda bocabadat, perplex, i cau d’esquena.
Obscuritat i teló.

inici

portada palau i fabre

Pàgina de presentació MAG POESIA