DUES VARIACIONS SOBRE TEMES NAVAJOS

1. La veu que embelleix la terra

La veu que embelleix la terra,
La veu que embelleix la terra,
la veu de l'home, la veu de l'altura
que embelleix la terra.

La veu que embelleix la terra,
la veu que embelleix la terra,
la veu de l'home, oh la veu d'abaix,
la veu que espera l'aurora,
la veu que embelleix la terra.
 

CANÇÓ

Oh, m'ha fregat, ivarsosa,
la punt de l'ala negra
que esmola l'afuat xiscle
de la profunda oreneta.

Lligades amb fortes cordes
tinc quietes les cançons.
La meva ànima alça, enorme,
enyorances d'horitzons.
 

CRIDA

-Eh, tu, la vida!
-Qui em crida?
-Jo, la vida.
-On ets?
-En tu, la vida.
-Jo sóc tu.
-Els teus ulls brillen
-Reflecteixen els teus.
-Tu ets jo.
-Des d'on m'ho dius?
-Des de la vida.
-Eh, la vida!
-Qui em crida?
-Jo, la vida!
-Sóc la vida de la vida.
 

SI NO ET TINC...

Si no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.
Silenci vestit de dol
de l'hora més atziaga,
sense rialla ni vol:
ves comptant els ulls de l'alba
i els ocells de cada estol.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu encavorcada.

Si no et tinc a tu estic sol
talment espantall de marge.
Ja no em puc vestir de sol
ni portar la capa d'aire,
em moc com el lent cargol
que du a coll-i-be sa casa.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu enquimerada.

Si no et tinc a tu estic sol
com penell de gran alçada.
Tu que puges, senderol
de fatiga perfumada;
tu que baixes, rierol
d'escumosa cavalcada,
digueu amb mi: si estic sol
tinc la veu desesperada.

Si no et tinc a tu estic sol
com l'Estrella de la Tarda.
Sona còsmic flabiol
que em despulles de basarda
en dia de cel revolt
puja als meus ulls didals d'aigua.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu crucificada.

inici

agustí bartra

PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia