METEORS I EPIFANIES. 3

 Puja l'escalinata de diamant, dona, ara que les ciutats compactes cavalquen escombres de bruixa i els blats peonen cap a la convocatòria dels sols blaus. Bellesa, oh bellesa, raïms en arxipèlag a les mans del sol: anem cap a la solitud dels llindars i de les dunes coltellejades. No tinc ribes nocturnes on pasturar els esglais. Et posaré el jou de l'estrella furtiva de les cisternes i copiaré dins els teus ulls el color de la vincapervinda. Confesso a tothom que vius, si et creo interminablement nua sobre un marge de mentes, ran de la nissaga de solcs que comená entre les teves cuixes. Com pobles nòmades avancen les llànties de l'esperaná. Treno el silenci, ara, com si fes una cistella de vímets per a les últimes cireres, sents?
 -Sí.
 

EL FILL PRÒDIG [fragment]

No he tornat capjup en la conformitat bovina al viarany o al solc,
ni amb la passa cansada i el rostre sense espais d'un pastor de pretèrits,
ni tampoc anacrònic, amb l'estel rovellat del vell guerrer.
I encara que volgués, ¿com podria ser jo com aquell que fugí
perquè dins del seu cor no volia acceptar la forá de l'amor?
[...]
 

agustí bartra bartra.html

inici
 

PÀGINA DE PRESENTACIÓ  mag poesia